Municipalisme vs Independència

El poder de la ciutat o el poder del “poble”

El nou corrent del municipalisme que consisteix en apoderar a la ciutadania a nivell local per combatre el poder dels estat-nació és un corrent polític amb molta força i que interpel·la a la ciutadania a treballar en assemblees i canviar el paradigma polític a nivell de ciutat.


Quan el municipalisme global vol plantar cara al poder dels estats-nació per apoderar localment a la ciutadania, no pretén encarar-se a aquest poder frontalment.

Des de l’independentisme han sorgit les Primàries amb una visió semblant d’aquest canvi de paradigma a nivell local. Però no ens enganyem, quan el municipalisme global vol plantar cara al poder dels estats-nació per apoderar localment a la ciutadania, no pretén encarar-se a aquest poder frontalment, sinó que s’hi gira d’esquena per treballar autònomament i intentar ser una contraposició política municipal amb coordinació global, però mantenint el poder de l’estat centralitzador i només provant de restar-li una part del poder. El plantejament del municipalisme per l’independentisme és una altra estratègia.

Les Primàries estan pensades per treballar el municipalisme per apoderar també a la ciutadania, però acabar la feina en sumar-se al Parlament en la consecució del nou estat català. Sinó, la feina és a mitges. No podem pretendre treballar paral·lelament a l’estat-nació i quedar-nos a mig camí en el problema real de Catalunya. Unes ciutats fortes i apoderades és el pas previ a la consecució de la república catalana. Hem de treballar la visió de futur de les ciutats en la nova república i imaginar-les amb el seu pes específic en el mapa català, sinó caurem a la trampa del municipalisme d’apoderament ciutadà, dins d’un estat cada cop més re-centralitzador i autoritari.

Els que portem l’esperit del Primer d’octubre tenim clar a on ens porta el nostre camí d’apoderament: a la independència de Catalunya.

El municipalisme és essencial en aquest nou segle i coincideixen molts dels valors comuns en aquest aspecte, entre partidaris d’aquesta nova política dins del marc espanyol, i partidaris de les Primàries independentistes que han nascut aquest 2018. Són sinergies que poden acostar polítiques socials a moltes ciutats, a més de la capital, però uns es fonamenten en auto-gestionar-se dins d’Espanya i els altres aquesta autogestió va intrínseca amb la nova república catalana. La diferència és important, encara que molts valors coincideixin. Podem caminar junts en el mateix camí d’apoderament ciutadà, d’acord, però els que portem l’esperit del Primer d’octubre tenim clar a on ens porta el nostre camí: a la independència de Catalunya. Això sí, amb un apoderament ciutadà per mitjà del municipalisme.

Deixa un comentari