L’agenda de la independència

Avui comença el Gran Judici als Presos Polítics del Primer d’octubre. És un dia important per a l’agenda d’Espanya i de Catalunya, cert, però hem caigut a la trampa de fer-ne l’agenda de la independència de Catalunya. Si tinguéssim agenda de la independència avui no tindria més importància que altres aspectes més importants que ens acostessin a tenir estat propi. Sembla ser que l’estratègia d’Espanya d’influenciar-nos per perdre la iniciativa que vàrem portar fins al referèndum ha estat la bona i s’ha d’admetre que controlen el tempo de la nostra causa.

Tenir agenda pròpia de la independència vol dir tenir marcadament clars els passos, seguits i contundents, per arribar a l’objectiu final, però si aquesta agenda era buida després del Primer d’octubre l’han omplert amb les iniciatives de l’Estat espanyol. És com si fos més important omplir l’agenda amb el que sigui que no pas què posar-hi a dins, ja que, pel què fa als polítics catalans, tant els que són a darrera dels barrots com els que estan a fora, això s’ha fet palès clarament.

Podíem posar a l’agenda com aixecar la suspensió de la DUI i preparar-nos perquè ens empresonessin a més polítics, podíem posar a l’agenda com fem un boicot oficial des de la Generalitat a productes espanyols de l’Ibex de manera permanent, podíem posar a l’agenda la retirada de la bandera espanyola de tots els edificis oficials de Catalunya, podíem posar a l’agenda un referèndum d’autodeterminació cada any, podíem posar a l’agenda l’obligació legal catalana de pagar tots els tributs a l’Agència Tributària Catalana, podíem posar a l’agenda un referèndum de si volem exèrcit català o quedar-nos a la UE, podíem posar a l’agenda la creació de referèndums digitals legals i constants, podíem posar a l’agenda donar de forma exclusiva l’autoritat portuària, d’aeroports i de fronteres als Mossos d’Esquadra, i podíem posar a l’agenda la proposta de negociació amb Espanya del deute i, si no seien a negociar, ens desentendríem oficialment del deute i ho faríem saber al món i a Europa.

Podríem continuar posant temes clau de la independència a l’agenda de la independència de Catalunya, però aquesta feina representa que és dels nostres polítics i ha quedat clar que ells no estan per aquesta feina concreta. Els vàrem empènyer fins al referèndum, mentre ells ens frenaven amb els peus fins l’últim moment, i quan vàrem deixar d’empènyer han reculat fins a la casella d’inici, al costat de l’estatut i de l’autonomisme més innocent i caduc. Tenim presos polítics i se’ls ha de valorar que van cedir el cos, i que aquest ha estat emmanillat i tancat entre barrots segurament per molt de temps, però com ja he dit algun cop, si deduïen, tard o d’hora, que aquesta situació es veia a venir, haver deixat la declaració sense suspendre i algú altre hauria continuat endavant en algun moment, entre detencions i detencions, per exemple, i més d’hora que tard els hauríem reclamat al país veí.

Quan acabi l’agenda del Gran Judici als Presos Polítics, que té títol de sèrie d’èxit, ens podem trobar perfectament com ara, sense agenda de la independència, però segur que algú trobarà com omplir l’agenda d’afers que mantinguin a la gent ben entretinguda un bona temporada més. És com si tot això fos un gran Netflix, on ens van posant sèries de diferent temàtica, buscant el màxim entreteniment de la massa social independentista, i qui dia passa, any empeny, i quota mensual paga. Arribarà un dia, però, que si el contingut perd audiència i la gent es passa a HBO (o a l’agenda de la independència omplerta pel poble) es quedaran sols, els passarem per sobre i assolirem el que anhelem, sense més dilacions i entreteniments. Som un gran país, i el volem fort de caràcter i d’integritat, no de crispetes i de ficció.

Deixa un comentari