Primàries Barcelona i el seu fill Primàries Catalunya

D’un projecte polític guanyador a la capital a un d’incert al país.

M’imagino la taula de negociació amb en Graupera, Ximenis i Paluzie ultimant el pacte per estendre Primàries Barcelona a tot el territori, i l’oportunitat que hi veien cadascun d’ells personalment. El Jordi assegurava que alguna cosa naixeria a nivell nacional i que reforçaria la seva idea de fer nova política apoderant la gent, sense despatxos opacs, ni xantatges emocionals ja coneguts, i fent realitat el seu somni de fer definitivament la seva Nova York europea. Pel Joan Manel seria una oportunitat d’ajuntar la seva idea de república amb Demòcrates, Solidaritat i, sobretot, amb la massa de gent de l’Assemblea. I per l’Elisenda, omplir l’agenda posterior al Primer d’octubre amb quelcom semblant a fer un pas ferm endavant políticament, sense posicionar-se políticament (sic), i sortint per potes en acabar les Primàries, perquè ja li hauria donat coll fins a tornar a omplir l’agenda amb el Gran Judici dels Presos Polítics.

Evidentment, es veu clar que són tres posicionaments estratègics tant diferents i antagònics que el resultat pot ser com a mínim incert, d’incerta glòria o fracàs. Primàries Barcelona va iniciar-se sense cap pacte amb ningú i crec que això els diferencia enormement de Primàries Catalunya. Van crear un equip fresc, sense vicis polítics ni d’entitats ferides, i el resultat té un potencial guanyador que ja ha fet tremolar a gran part del consistori de la capital. Una bona estratègia, un bon equip organitzador i una potent llista, amb gran part de l’equip del Jordi a primera fila. Perfecte, a guanyar, doncs.

Ara bé, guanyar a Barcelona i pretendre, després, guanyar als altres ajuntaments del país i potser al Parlament, ja és una cosa molt diferent. Si la fórmula potencialment guanyadora la calques al territori i al Parlament, perfecte, provem-ho. Però si fas invents improvisats, vigila, perquè ser fort a la capital i ser mediocre al territori i al Parlament et pot fer enfonsar el vaixell per on menys t’ho esperaves.

Deixar l’organització de Primàries Catalunya a una entitat ferida judicialment i que desapareixerà del projecte en pocs mesos, i en una agrupació de partits mediocres en nombre de vots, es deixar el nadó en mans inexpertes i això pot ser molt temerari. I si no assegures aplicar la fórmula guanyadora de la capital a cada ciutat i poble del país, estàs deixant irresponsablement una gran part del projecte de país coix de naixement i si no respon les expectatives possiblement s’haurà de sacrificar.

Barcelona es mereix que Primàries agafi el timó de la capital i la porti al nivell que es mereix al món. Però Catalunya també es mereix Primàries a cada racó del país i, sobretot, al Parlament, per executar sense més dilació el mandat del Primer d’octubre. Tots tres llocs són essencials, i si ningú ho té clar en l’organització de Primàries Catalunya i Primàries Barcelona, arrossegarem també Primàries al corrent del fracàs polític que tant ens han acostumat a veure darrerament a Catalunya.

Deixa un comentari