Purs i impurs

La puresa o impuresa independentista

Els anomenats purs són, per molta gent, els que no accepten de cap de les maneres les maneres en com els partits anomenats independentistes ens han dut fins a l’actual punt mort del procés. Sóc partidari, com també molta gent, de trobar una alternativa política a l’atzucac on ens trobem ara. Aquests dos punts de vista dels independentistes separa als anomenats purs dels impurs, entenc. No crec que sigui qüestió de pureses ideològiques, crec que és més acceptar amb empatia que els partits han arribat fins a on podien arribar, amb la presó de teló de fons, contra els que veuen una ensarronada enganyar a la gent perquè es trenquin la cara en un referèndum, perquè després tothom surti campi qui pugui o s’entreguin de manera victimista a l’oponent.

Hauríem de fer tots plegats un exercici d’anàlisi en perspectiva, per poder veure la situació en la distància i poder treure’n l’aigua clara. Si l’opció de donar per bona l’estratègia dels partits és la d’esperar quinze o trenta anys a que surtin de la presó i tornin de l’exili els protagonistes de la pel·lícula, mentre esperen un cop de mà internacional, no cal tenir moltes nocions d’estratègia política per deduir-ne un fracàs estrepitós. Els hi podem donar les gràcies pel sacrifici final redemptor, però poca cosa més.

Si, per altra banda, considerem que van errar en enganyar al poble, i que no tenien cap estratègia pensada, només ens queda tirar pel dret i buscar nous lideratges fora de les estructures esquerdades d’aquests partits. I això, ara, ja té nom: Primàries Catalunya.

La puresa o la impuresa, en tot cas, deu voler dir quelcom relacionat amb la transparència dels partits. Si és així, queda clar quins han estat opacs i impurs i quins volen néixer simplement amb parets de vidre.

Sigui quin sigui els següents esdeveniments, hi ha molta probabilitat que segueixin aquests dos camins. Els votants dels partits independentistes poden continuar treballant l’empatia una quinzena o trentena d’anys més, i afegir-se als càntics victimistes davant de Lledoners, mentre la resta s’arremanguen les mànigues per continuar treballant per la independència.

La puresa o la impuresa, en tot cas, deu voler dir quelcom relacionat amb la transparència dels partits. Si és així, queda clar quins han estat opacs i impurs i quins volen néixer simplement amb parets de vidre.

Deixa un comentari