Reis presos

Reis amb Estat, Reis sense Estat.

Després de llegir el tweet del dia de Reis del conseller Josep Rull, mostrant la tristesa d’aquest dia màgic sense poder veure els seus fills, voldria fer un exercici de bon veí i retra-li homenatge. Tots els catalans i catalanes que volem l’Estat Català en llegir aquestes paraules ens fereix el cor. Paraules d’un màrtir del procés del referèndum que poden durar anys i panys, mai millor dit. Intentar ser empàtic amb aquestes víctimes d’un Estat amb alguns drets humans prohibits, és fer un exercici d’escórrer mocadors plens de llàgrimes i d’agraïments deixats volar a l’aire com coloms de la pau.

Què podem fer per ells? Com podem treure’ls d’allà? Quina solució és la que els tornarà a casa? Un judici just? Una pressió internacional? Un pacte democràtic? Podem anar buscant en la bola de vidre quina solució ens imaginem, però el més segur, vista la contundència judicial espanyola, és que passin anys i panys a la presó, per intentar fer un referèndum i per fer pública la intenció de declarar la independència, clarament descartada sota la màniga.

La decisió més responsable per al meu país i per a la meva família hauria estat fer la declaració d’independència i publicar-la al DOGC

Fa temps que intento posar-me en la pell dels presos polítics, en un exercici d’empatia i també d’agraïment cap a ells i elles, i sempre vaig a parar a la mateixa idea: si jo hagués estat un d’ells i hagués rebut un bon assessorament legal, informant-me que aniria a la presó arribés a on arribés, la decisió més responsable per al meu país i per a la meva família hauria estat fer la declaració d’independència i publicar-la al DOGC, i esperar els suports internacionals mentre ens detenien o fugíem a l’exili, però sempre amb la possibilitat oberta de negociar alguna extradició més endavant. Només quedaria el perill de si l’amenaça de violència era real o no, i si era decisió nostra canviar el guió per aquesta causa. En tot cas, sempre es podia sortir al balcó i anunciar la suspensió temporal de la declaració per negociar amb Espanya, tot i que legalment es mantenia declarada i publicada. Semblaria que ensarrones al públic al carrer i a Espanya, però en realitat ets digne de defensar fins al final les idees que t’han manat executar.

Hi ha una dignitat guanyada a la presó per defensar unes idees, sí, però hi ha una dignitat per no ensarronar al poble amb proclames falses i enganyoses que costa molt més d’aconseguir, i aquesta només la tindran els que, per sobre de tot, arribin al final i defensin la proclama de l’Estat Català. Un rei a la presó sense Estat, no és un rei, és un simple pres. I un rei a la presó amb Estat, és una moneda de canvi gairebé impagable. Bona diada de Reis, Josep.

Deixa un comentari