Temes de ciutat (II). Desenvolupament econòmic. L’ocupació.

Objectiu prioritari: estar en la mitjana d’atur europea (5%).

Escoltant l’altre dia els regidors i tècnics d’economia de l’Ajuntament de Terrassa, en una jornada de participació ciutadana sobre el futur de la ciutat, vaig poder constatar que tenim representants que tenen massa interioritzat el discurs polític de dinamitzar l’economia, de marcar unes prioritats genèriques i de mostrar preocupació per no tenir modernitzada l’economia de Terrassa, però, malauradament, sense cap objectiu concret.

La manca d’objectius concrets fa que molts projectes i empreses no tinguin un rumb establert, caiguin en la divagació permanent i no passin a l’acció efectiva. En aquella proposta de l’Ajuntament jo hi anava com un ciutadà més, i només hi vaig trobar regidors i tècnics, quan pretenia ser una jornada de participació ciutadana i per debatre idees sobre economia, territori i demés temes amb els terrassencs i terrassenques.

Només proposo un exercici d’emmirallar-nos amb ciutats semblants del nord d’Europa i veure que tenen una mitjana del 5% d’atur des de fa anys.

Personalment, em va venir al cap un únic objectiu, en aquell debat d’economia ple de discursos allargats de política amb olor a naftalina: l’atur. Només proposo un exercici d’emmirallar-nos amb ciutats semblants del nord d’Europa i veure que tenen una mitjana del 5% d’atur des de fa anys. Doncs ja tenim un objectiu clar: arribar i mantenir el 5%. Això donaria enriquiment social, dinamisme econòmic i vida al comerç de tota la ciutat, a més de generar més recursos a l’Ajuntament per millorar infraestructures i serveis als ciutadans.

Si tenim un 12,6% d’atur i hem de baixar al 5% estem parlar de generar més de 8.000 llocs de treball estables. Doncs d’acord, posem-nos a treballar per aconseguir-ho. Es pot fer en un mandat? En dos? La idea és preparar una estratègia d’accions concretes per arribar a l’objectiu marcat. Amb quines eines? Doncs amb les que facin falta. Amb quina ajuda? Doncs amb les universitats, amb la Generalitat, amb les empreses, amb qui faci falta. Demanar consell a Barcelona, per saber com han creat hubs tecnològics d’última generació, plens de noves empreses de l’anomenat coneixement, i aplicar la fórmula guanyadora al nostre ecosistema local.

La potencial innovació que estant produint cada dia a dins de les universitats va molt lligada a la nova economia del coneixement d’aquest segle.

Disposem de molts solars buits a la ciutat, i disposem, sobretot, d’una ciutat universitària amb àrees concretes de coneixement en enginyeria superior, aeronàutica, la UNED, la UOC, Infermeria, Multimèdia i Teatre. Només cal reunir-nos amb cada representant universitari, trobar un lloc permanent de treball per a cada sector de coneixement i facilitar incubadores d’start-ups i d’emprenedoria industrial i de serveis avançades, per poder concretar i també facilitar què necessiten d’espai i d’ajudes per a produir nova economia i nous llocs de treball estables. La potencial innovació que estant produint cada dia a dins de les universitats va molt lligada a la nova economia del coneixement d’aquest segle i a l’enriquiment dels seu entorn si se sap acompanyar, i no podem deixar que s’escapi per la porta del darrera cap a altres ciutats o països.

La innovació, l’emprenedoria, l’esperit de millorar les vides de les persones amb nous serveis avançats, noves tecnologies i noves economies, només necessita que se la concentri en espais específics de la ciutat i amb tots els seus interlocutors que ja he comentat: estudiants, emprenedors, empreses, inversors i Ajuntament. No és fàcil de fer, d’acord, però si sintonitzem les mateixes freqüències entre tots els actors, el benefici serà un futur molt més pròsper i posar-nos a la velocitat d’Europa d’una vegada per totes. La ciutat, i les persones, estan demanant aquest pas, potser dissimuladament en un vot cada quatre anys perquè no disposen d’unes Primàries com les que estem portant ara a la ciutat, però ho estan demanant. La responsabilitat de l’Ajuntament, en els propers anys, és prendre part de la solució de manera radicalment efectiva, o tindrem ben aviat una ciutat d’obsolescència programada que repercutirà directament en les persones que hi vivim, o hi sobrevivim.

Deixa un comentari